dimarts, 29 de març del 2011

Volcans de les Illes Canàries

Formació

Les illes van ser formades a la fosa transoceànica que es troba entre Àfrica i Amèrica.
Explica perfectament cadenes lineals de illes, com Hawai, on existeix un focus magmàtic fixe en el mantell don es desplasa la placa litosfèrica.
Les illes que es van formant successivament en el vertical d'aquest focus, es van desplaçant per el efecte de desplaçament de la placa generant illes.

La seva formació va començar a sota el mar, on es forma una esquerda per a on flueix el magma que amb successives erupcions anirà augmentant la seva amplada i la seva altura. degut a que la colada és molt viscosa, s'acomulara en els laterals del volà submarí
una vegada el volcà arriba a la superfície la colada de la lava tarda més a refredar-se i es pot expandir més.

Erupcions i magmes

Són de basalts alcalins, com a conseqüència d'estar en una placa litosfèrica, les laves son molt fuides, d'alta probabilitat però de risc baix, i amb mecanismes de baixa explosivitat, els centres de emissió s'alineen al voltant de fractures obertes en l'escorça oceànica, es van acumulant materials i van creixent durant milers d'anys donant lloc a edificis volcànics en teulada anomenats dorsals.
La persistència en un punt de l'activitat volcànica ha generat una camera magmàtica superficial on el magma ha evolucionat modificant la seva composició cap a laves més viscoses i de caràcter explosiu.
S'ha mantingut actiu: al segle XV va tenir una erupció de lava “traquítica” té uns fumerols que alliberen gasos i vapors d'altes temperatures (83 ºC) el complex “Teide Pico Viejo”·

Tipus de volcans

Es poden classificar en dos blocs fonamentals:

  • Formas positivas, las cuales son formas que resaltan en el terreno y que pueden ser:

    • Conos volcánicos, que pueden variar dependiendo del tamaño de los fragmentos y su grado de aglutinamiento. También el viento controla su forma y simetría, en función de su intensidad y constancia en dirección. Se forman por acumulación de materiales piroplásticos, principalmente lapilli y escorias basálticas, alrededor del conducto de salida en erupciones.

    • Estratos volcánicos, formados por coladas de elevada viscosidad, las cuales se van superponiendo a los piroplastos, formando grandes edificios volcánicos de poca extensión.

  • Formas negativas, las cuales forman depresiones en el terreno y pueden ser:

    • Cráteres, formados debido a la depresión de los conos de los volcanes, formando una depresión en el cráter. Como ejemplo esta el pico Viejo.

    • Calderas, siendo depresiones en el terreno y pudiéndose formar por explosión, por depresión (Caldera de Taburiente) y por hundimiento (Caldera de Las Cañadas

dimarts, 22 de març del 2011

ElS VOLCANS DE LA GARROTXA

1. Orígens. D'on venen els volcans?

La zona volcànica de la Garrotxa es troba situada a la Serralada Transversal, on hi ha una quarantena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de lava basàltica.

2. Com són?

Són abundants, al sector del Ser, les acumulacions del lapil·lis anomenades també grederes i, prop d'Olot, les formacions de laves poroses, consolidades en sectors d'aiguamolls, com en el Boscdetosca.

3. Mapes geològics de la zona












4. Fenòmens volcànics relacionats

Té una quarantena de cons volcànics d’una edat compresa entre els 1.000 i els 7.000 anys, 10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques.

ESQUEMA: PRODUCTES VOLCÀNICS