ESTRUCTURES SEDIMENTARIES 2

ESTRUCTURES SEDIMENTARIES

DINOSAURES

·que eren?

animals vertebrats dominants dels ecosistemes terrestres durant més de 160 milions d'anys.

·quan van viure?

triàsic: fa 245 milions d'anys van aparèixer els primers dinosaures, nomès hi havia una massa continental anomenada Pangea.

juràsic: fa 208 milions d'anys, els dinosaures van augmentar en nombre i varietat.

cretaci: fa 144 milions d'anys, extinció dels dinosaures.

·quins altres organismes van viure amb ells?

Apareixen els cocodrils moderns; al mar hi evolucionen els mosasaures i els taurons moderns. Poc a poc, les aus primitives substitueixen els pterosaures. Apareixen els monotremes els marsupials i els mamífers placentàris.

FORAMINÍFERS

·que eren?

És del regne protozou. Són microfòssils protozous proveïts d’una closca calcària de forma i caràcters extraodinàriament variables. S'utilitzen per a la datació de sediments i també com a indicadors paleoecològics.

·quan van viure?

Aparèixen al període Atdabanià comprèn el temps entre fa 530 i 524 milions d'anys, encara ara hi ha foraminífers que viuen.

·quins altres organismes van viure amb ells?

tilobits

esponjes de mar

braquiòpedes

SISTEMA MORFOCLIMÀTIC: periglacial

- Crestes:

- Agulla glacial: Pic format entre diversos circs el qual està format per cares gairebé verticals.

SISTEMA MORFOCLIMÂTIC: Glacial

Formes característiques:

· EROSIÓ

-Llacs d'excavació:









- Valls en U: forma que tenen les montanyes un cop ha passat una glacera.













- Paviments estriats: ens indiquen la direcció del moviment del gel.









- Roques moltonades:










· SEDIMENTACIÓ

- Cordons morènics: Materials i sediments barrejats amb neu que són empesos per la llengua d'una glacera.










- Drumlins: acomulacions en forma d'elevacions allargades que estan orientades en el sentit d'avanç de la glacera.










- Eskers: dipòsit d'al·luvions que formen pujols de diferents m. d'altura que segueixen la dirrecció d'una llera de un antic glacial.

Acció geològica del mar

FORMES D'EROSIÓ

Fiord: és una vall que ha estat sotmesa a una forta erosió glacial i que ha estat envaïda pel mar.










Ries: part inferior d'una vall o d'un sistema de valls profundament envaïda per la mar.










Penya-Segat: espadat rocós de forta pendent o vertical entre terra i mar, accident geogràfic.









Plataformes d'abrasió: és el què queda després de quan s'ha produït l'erosió del penya-segat.










Terrasses d'acumulació: és el que cau e la plataforma d'abrasió un cop s'ha produït la erosió.


Platges: acumulació sobre la vora de la mar de materials d'origen orgànic o inorgànic d'una mida que va des de les sorres fins els blocs. Es formen per l'acció de les ones i corrents marins que transporten materials a una determinada zona.

Delta del Nil

FORMACIÓ

És el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani. Està situat al nord d'Egipte i té forma de Delta (Δ).
És un dels deltes més grans del món, aproximadament, el delta fa de nord a sud 160 km de longitud, i té, d'est a oest, uns 240 km de costa.
És una regió fèrtil, molt apta per a la agricultura i densament poblada.
En l'Antic Egipte aquestes terres eren denominades el Baix Egipte.

MAPA

· Satèl·lit













· Topogràfic
















TIPUS SEDIMENTS

;aportació de sediments que fa el riu va disminuint perquè hi ha la presa de Joan

Qui era Hjülstrom?

Va ser un geògraf suec,va ser professor de geografia a la Universitat d'Uppsala el 1944, i el 1949 es va convertir en professor de Geografia Física.
Va realitzar un estudi de transport de sediments sobre l'erosió del sòl en l'àrea de drenatge del riu Fyris i va analitzar el contingut de sediments en suspensió.
La realització d'estudis quantitatius són de transport massiu, transport fluvial, la deposició del delta, i els processos costaners.

Hjulström és més conegut per crear la corba Hjulström, que descriu els llindars d'erosió i deposició de partícules en l'aigua corrent.

Perfil topogràfic: Ebre

Miranda de Ebro	471 m
Haro	479 m
Logroño	384 m
Calahorra	358 m
Alfaro	302 m
Tudela	264 m
Alagó	211 m
Saragossa	199 m
Casp	152 m
Mequinensa	75 m	122,4 km
Faió	92 m	115,5 km
Riba-roja d'Ebre	76 m	101,4 km
Flix	48 m	95,5 km
Ascó	70 m	89,8 km
Móra d'Ebre	38 m	73,8 km
Tivenys	13 m	54,3 km
Xerta	12 m	52 km
Aldover	14 m	48,4 km
Tortosa	12 m	38,4 km
Amposta	8 m	22,6 km
Sant Jaume d'Enveja	7 m	15,5 km
Deltebre	6 m	13,4 km

Sistemes càrstics

Un sistema càrstic està caracteritzat per processos de dissolució de roques calcàries i de guix per l’acció de l’aigua infiltrada al subsòl, generant un relleu determinat, com ara coves o dolines (enfonsaments del terreny).
El tret característic de les àrees càrstiques és la circulació subterrània de les aigües. Entre els punts d'infiltració de l’aigua i els de sortida, la circulació s'estableix aprofitant els punts febles de la capa de roques i dóna origen a un sistema de cavitats, pous i galeries on l'aigua, escolant-se lliurement o a pressió, genera processos d'erosió i de dissolució.
Les aigües alimenten un aqüífer que circula subterràniament, aquesta aigua subterrània sorgeix a superfície per la pressió del sistema que provoca que l’aigua ascendeixi a través d’escletxes i fissures dels materials geològics en sentit vertical fins sortir a la superfície en forma de surgències.
Amb el temps el pas de l’aigua que ascendeix des de les roques calcàries del subsòl cap a la superfície va dissolent els guixos de las capes intermèdies, creant cavitats o forats que en enfonsar-se a superfície i omplir-se d’aigua, provoquen la formació d’estanyols.













Estanyol d'en Montalt, La Puda. Banyoles.




Hi ha dos tipus de formes:

Exocàrstiques: exterior. Depressions que s'acomulen les aigües d'escolament formant dolines.

pòlie: gran plana tancada, de fons pla i parets escarpades
toves: concrecions calcàries formades per la precipitació de carbonat Ca sobre la vegetació aquàtica en els llacs i aiguamolls.

Endocàrstiques: interior. S'acostumen a fer avencs per a on l'aigua flueix lateralment i es formen galeries. Hi ha una zona de flutació on les galeries queden o no submergides segons el nivell que assoleix l'aigua. La precipitació calcita origina un gran nombre de concrecions de formes diverses, tenen la característica de posseir una estructura interna en bandes en que són circulars i concèntriques.

TIPUS:

EXOCÀRSTIQUES





1. Dolina: depressions formades per dissolució o enfonsament del sostre de cavernes subterrànies.












2 Gorja: Pas estret entre cingleres.







ENDOCÀRSTIQUES





3 Avenc: cova vertical, on l'aigua circula verticalment.








4 Diàclasis: fractura de les roques causada per refredament en les roques ígnies o per relaxament d'esforços en les roques sedimentàries.







5 Estalagmites: gota d'aigua que deixa carbonat Ca a dalt, i quan cau queda a baix.









6 Cova:












7 Estalagtites: precipitacions de carbonat Ca degut a la pujada de temperatura, pèrdua de CO2 i després precipita al sostre.







8 Columna: quan es fusionen les estalagtites i les estalagmites.

9 Galeries: l'aigua flueix lateralment, al fons acostuma a quedar cobert d'argila, sorres i graves.

10 Travertins:

Volcans de les Illes Canàries

Formació

Les illes van ser formades a la fosa transoceànica que es troba entre Àfrica i Amèrica.
Explica perfectament cadenes lineals de illes, com Hawai, on existeix un focus magmàtic fixe en el mantell don es desplasa la placa litosfèrica.
Les illes que es van formant successivament en el vertical d'aquest focus, es van desplaçant per el efecte de desplaçament de la placa generant illes.

La seva formació va començar a sota el mar, on es forma una esquerda per a on flueix el magma que amb successives erupcions anirà augmentant la seva amplada i la seva altura. degut a que la colada és molt viscosa, s'acomulara en els laterals del volà submarí
una vegada el volcà arriba a la superfície la colada de la lava tarda més a refredar-se i es pot expandir més.

Erupcions i magmes

Són de basalts alcalins, com a conseqüència d'estar en una placa litosfèrica, les laves son molt fuides, d'alta probabilitat però de risc baix, i amb mecanismes de baixa explosivitat, els centres de emissió s'alineen al voltant de fractures obertes en l'escorça oceànica, es van acumulant materials i van creixent durant milers d'anys donant lloc a edificis volcànics en teulada anomenats dorsals.
La persistència en un punt de l'activitat volcànica ha generat una camera magmàtica superficial on el magma ha evolucionat modificant la seva composició cap a laves més viscoses i de caràcter explosiu.
S'ha mantingut actiu: al segle XV va tenir una erupció de lava “traquítica” té uns fumerols que alliberen gasos i vapors d'altes temperatures (83 ºC) el complex “Teide Pico Viejo”·

Tipus de volcans

Es poden classificar en dos blocs fonamentals:

• Formas positivas, las cuales son formas que resaltan en el terreno y que pueden ser:

• Conos volcánicos, que pueden variar dependiendo del tamaño de los fragmentos y su grado de aglutinamiento. También el viento controla su forma y simetría, en función de su intensidad y constancia en dirección. Se forman por acumulación de materiales piroplásticos, principalmente lapilli y escorias basálticas, alrededor del conducto de salida en erupciones.

• Estratos volcánicos, formados por coladas de elevada viscosidad, las cuales se van superponiendo a los piroplastos, formando grandes edificios volcánicos de poca extensión.

• Formas negativas, las cuales forman depresiones en el terreno y pueden ser:

• Cráteres, formados debido a la depresión de los conos de los volcanes, formando una depresión en el cráter. Como ejemplo esta el pico Viejo.

• Calderas, siendo depresiones en el terreno y pudiéndose formar por explosión, por depresión (Caldera de Taburiente) y por hundimiento (Caldera de Las Cañadas

ElS VOLCANS DE LA GARROTXA

1. Orígens. D'on venen els volcans?

La zona volcànica de la Garrotxa es troba situada a la Serralada Transversal, on hi ha una quarantena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de lava basàltica.

2. Com són?

Són abundants, al sector del Ser, les acumulacions del lapil·lis anomenades també grederes i, prop d'Olot, les formacions de laves poroses, consolidades en sectors d'aiguamolls, com en el Boscdetosca.

3. Mapes geològics de la zona












4. Fenòmens volcànics relacionats

Té una quarantena de cons volcànics d’una edat compresa entre els 1.000 i els 7.000 anys, 10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques.

ESQUEMA: PRODUCTES VOLCÀNICS

TIPUS DE VOLCANS

· Hawaià

Normalment volcans fissurals, en els quals la lava sol ser molt fluida. Típic dels volcans de Hawai. Els altres productes, com gasos i piroclasts, són molt escassos.
L'erupció és contínua i el cràter és un llac de lava que gairebé mai no es buida; la lava bull i s'escampa per desbordament.






· volcanià



El nom ve de les erupcions del volcà Vulcà. Solen ser explosives i formen núvols foscos de cendra. La lava és més pastosa i viscosa i entre erupció i erupció s'encrosta ràpidament i tapona la xemeneia. L'erupció és molt violenta i la lava es polvoritza en cendres o bé en forma de pedra tosca. Hi ha pocs piroclasts grossos llançats a fora. Es produeix una columna de gasos (CO2 i derivats del sofre). Les colades volcàniques són poc extenses i escasses. Solidifiquen molt ràpidament i constitueixen les roques anomenades riolites.



· Peleà


La lava és molt viscosa. Les erupcions estan separades per grans intervals. La lava, molt pressionada dintre de la xemeneia, s'obre pas pels costats i baixa vessant avall. El nom ve del volcà peleé. Les erupcions són molt destructores, perquè provoquen allaus de cendres incandescents.



· Estrombolià

Reben el nom de Stromboli, petita illa volcànica de la costa italiana. La lava té una proporció més elevada de sílice i per tant és menys fluida. El tipus d'erupció també és contínua i la lava també està en ebullició constant, però quan es posa en contacte amb l'aire, els gasos que empresona es desprenen violentament i donen lloc a explosions moderades, rítmiques i contínues.




· Ultrapeleana

Les erupcions ultrapeleanes són també de magma extremament viscós, però que no forma colades de lava, però si que origina colades piroclàstiques molt grans i gairebé sempre grans calderes per esfondrament de la cambra magmàtica.
Aquest tipus d’activitat volcànica és la més violenta i arriba a emetre una quantitat de materials que supera els 100 km3.