divendres, 29 d’abril del 2011

Acció geològica del mar

FORMES D'EROSIÓ

Fiord: és una vall que ha estat sotmesa a una forta erosió glacial i que ha estat envaïda pel mar.










Ries: part inferior d'una vall o d'un sistema de valls profundament envaïda per la mar.










Penya-Segat: espadat rocós de forta pendent o vertical entre terra i mar, accident geogràfic.









Plataformes d'abrasió: és el què queda després de quan s'ha produït l'erosió del penya-segat.










Terrasses d'acumulació: és el que cau e la plataforma d'abrasió un cop s'ha produït la erosió.


Platges: acumulació sobre la vora de la mar de materials d'origen orgànic o inorgànic d'una mida que va des de les sorres fins els blocs. Es formen per l'acció de les ones i corrents marins que transporten materials a una determinada zona.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Delta del Nil

FORMACIÓ

És el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani. Està situat al nord d'Egipte i té forma de Delta (Δ).
És un dels deltes més grans del món, aproximadament, el delta fa de nord a sud 160 km de longitud, i té, d'est a oest, uns 240 km de costa.
És una regió fèrtil, molt apta per a la agricultura i densament poblada.
En l'Antic Egipte aquestes terres eren denominades el Baix Egipte.

MAPA

· Satèl·lit













· Topogràfic
















TIPUS SEDIMENTS

;aportació de sediments que fa el riu va disminuint perquè hi ha la presa de Joan

Qui era Hjülstrom?

Va ser un geògraf suec,va ser professor de geografia a la Universitat d'Uppsala el 1944, i el 1949 es va convertir en professor de Geografia Física.
Va realitzar un estudi de transport de sediments sobre l'erosió del sòl en l'àrea de drenatge del riu Fyris i va analitzar el contingut de sediments en suspensió.
La realització d'estudis quantitatius són de transport massiu, transport fluvial, la deposició del delta, i els processos costaners.

Hjulström és més conegut per crear la corba Hjulström, que descriu els llindars d'erosió i deposició de partícules en l'aigua corrent.

dimarts, 12 d’abril del 2011

Perfil topogràfic: Ebre

Miranda de Ebro

471 m


Haro

479 m


Logroño

384 m


Calahorra

358 m


Alfaro

302 m


Tudela

264 m


Alagó

211 m


Saragossa

199 m


Casp

152 m


Mequinensa

75 m

122,4 km

Faió

92 m

115,5 km

Riba-roja d'Ebre

76 m

101,4 km

Flix

48 m

95,5 km

Ascó

70 m

89,8 km

Móra d'Ebre

38 m

73,8 km

Tivenys

13 m

54,3 km

Xerta

12 m

52 km

Aldover

14 m

48,4 km

Tortosa

12 m

38,4 km

Amposta

8 m

22,6 km

Sant Jaume d'Enveja

7 m

15,5 km

Deltebre

6 m

13,4 km

dilluns, 4 d’abril del 2011

Sistemes càrstics

Un sistema càrstic està caracteritzat per processos de dissolució de roques calcàries i de guix per l’acció de l’aigua infiltrada al subsòl, generant un relleu determinat, com ara coves o dolines (enfonsaments del terreny).
El tret característic de les àrees càrstiques és la circulació subterrània de les aigües. Entre els punts d'infiltració de l’aigua i els de sortida, la circulació s'estableix aprofitant els punts febles de la capa de roques i dóna origen a un sistema de cavitats, pous i galeries on l'aigua, escolant-se lliurement o a pressió, genera processos d'erosió i de dissolució.
Les aigües alimenten un aqüífer que circula subterràniament, aquesta aigua subterrània sorgeix a superfície per la pressió del sistema que provoca que l’aigua ascendeixi a través d’escletxes i fissures dels materials geològics en sentit vertical fins sortir a la superfície en forma de surgències.
Amb el temps el pas de l’aigua que ascendeix des de les roques calcàries del subsòl cap a la superfície va dissolent els guixos de las capes intermèdies, creant cavitats o forats que en enfonsar-se a superfície i omplir-se d’aigua, provoquen la formació d’estanyols.













Estanyol d'en Montalt, La Puda. Banyoles.




Hi ha dos tipus de formes:

Exocàrstiques: exterior. Depressions que s'acomulen les aigües d'escolament formant dolines.

pòlie: gran plana tancada, de fons pla i parets escarpades
toves: concrecions calcàries formades per la precipitació de carbonat Ca sobre la vegetació aquàtica en els llacs i aiguamolls.

Endocàrstiques: interior. S'acostumen a fer avencs per a on l'aigua flueix lateralment i es formen galeries. Hi ha una zona de flutació on les galeries queden o no submergides segons el nivell que assoleix l'aigua. La precipitació calcita origina un gran nombre de concrecions de formes diverses, tenen la característica de posseir una estructura interna en bandes en que són circulars i concèntriques.

TIPUS:

EXOCÀRSTIQUES





1. Dolina: depressions formades per dissolució o enfonsament del sostre de cavernes subterrànies.












2 Gorja: Pas estret entre cingleres.







ENDOCÀRSTIQUES





3 Avenc: cova vertical, on l'aigua circula verticalment.








4 Diàclasis: fractura de les roques causada per refredament en les roques ígnies o per relaxament d'esforços en les roques sedimentàries.







5 Estalagmites: gota d'aigua que deixa carbonat Ca a dalt, i quan cau queda a baix.









6 Cova:












7 Estalagtites: precipitacions de carbonat Ca degut a la pujada de temperatura, pèrdua de CO2 i després precipita al sostre.







8 Columna: quan es fusionen les estalagtites i les estalagmites.

9 Galeries: l'aigua flueix lateralment, al fons acostuma a quedar cobert d'argila, sorres i graves.

10 Travertins: